El meu cor palpitava massa veloç, la meva vista era inundada pel mar, tot blau amb personalitat indiscutible. L’indesició m’havia assetjat durant tota la tarda, per fi havia arribat a la seva conclusió, desprès de tant el vestit em queia amb senzillesa elegant. Les meves mans rosaven el rovellat ferro del balcó. Els ulls miraven l’horitzó imprecís. El timbre va sonar amb contundència. Les parpelles se’m van tancar humitejant els meus ulls amb delit. Armant-me de valor em vaig dirigir cap a la porta del silenciós castell. Tot el meu futur em canviaria en un obrir i tancar d’ulls.
(Relats breus)
No hay comentarios:
Publicar un comentario