Viatjava, corria, acariciava, tot era suau, jo ajudava a que ho fos. Fluint per dintre de les grans i gastades roques intentava crear sons poc comuns. Impulsava l’aigua ajudat per moltes més condicions. L’arena es movia amb to pausat fent acords fugaços. De tant en tant intuïa el final d’aquella rafega soluble. La calor m’ajudava a que aquell lloc tan natural es seques de l’excés d’aigua salada conduïda, a al vora de la platja. Era intens encara que pensava en alguns moments indecisos que jo sobrava. M’intensificava fent sons cada vegada audibles per més gent sense presència. Les onades repicaven amb força, continuava avançant. Jo només volia perpetuar-m’hi en aquell lloc de música constant, tot indicava altres paratges amb silencis inconstants.
Fragment escrit des de la cala de Tamarit a Tarragona, davant del mar un dia de principis del mes de juny. Des d’allà es pot apreciar el castell de Tamarit, situat sobre un turó a la mateixa línia de costa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario